Ens hem begut l'enteniment

A qui voleu enganyar? Aquest és el blog per a tota aquesta colla de frustrats sense cap mena de vida social ni sexual. Us adverteixo que aquest egocentrisme d'opinar per qualsevol bestiesa que passa al món és una malaltia. Jo en canvi llegeixo llibres que nomès entenc jo i escolto cintes, sí sí cintes que gravo amb la meva veu. Visca Parálisis Permanente!

jueves, 24 de mayo de 2007

L'exili dels amants

Sovint la vida ens roba les ganes de viure
en un món hermètic
on el diner és qui ho mou tot
jo tinc el cor ferit
però encara hi ha un romàntic
potser no estaré sol
potser no estarem sols
quan el pensament únic truqui a la porta
tu dis-li que som fora
que hem anat al camp
a recollir cançons i pètals per a l'esperança
que vam deixar una nota
som a l'exili dels amants
sovint t'adones que ningú ens representa
triar jo no vaig poder
potser el seu món no és el meu món
i em nego a creure
que sols hi ha un camí possible
potser no estaré sol
potser no estarem sols
quan la veritat llueixi per fi esplendorosa
en un crepuscle intacte de tot el vell dolor
riurem, beurem amb gresca
brindarem amb joia i festa
i vora la foguera
veurem com crema el vell món.

martes, 22 de mayo de 2007

Llibertat per a qui?

La proposta d'avui és que llegiu el debat suculent entre un diputat del PP a Catalunya i algunes companyes de la classe. Riureu o plorareu, estareu d'acord o tindreu ganes de llençar-li tomàquets podrits, però si voleu entreteniment del bo abandoneu el hit de la setmana del "ponte el cinturón" de factor X. Aquest és mes freaky!
Aneu al post de "Burca? No gràcies"

Un consolador, un boli o boles anals?

jueves, 17 de mayo de 2007

Ecologistes d'esquerres de debò

"ICV-EUiA liderarà la construcció social i ecològica de Barcelona i Catalunya", paraules de Mayol dimecres 16 de maig del 2007

El dia anterior a Esplugues de Llobregat els Mossos del bon rotllo van arrestar 4 persones que protestaven contra el Pla Caufec, un pla urbanístic que pretén destruir el Parc de Collserola. Preveu construir dues torres bessones de més de 105 metres d'alçada al peu de la muntanya, després també un macro centre comercial (el més gran de la vessant nord de Barcelona), 600 pisos d'alt standing i algun que altre pis de protecció oficial per dissimular aquesta especulació. La Generalitat de Catalunya a mitjans de l'any 2002, va aprovar el desenvolupament d'aquest pla promogut per CAUVAL i FECSA, impulsat per l'empresa SACRESA (Grup Sanahuja), amb el vist i plau de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat (PSC) i el suport del PP, després de 10 anys d'oposició veïnal.
Aquest sòl estava qualificat majoritàriament de zona verda en el Pla General Metropolità (PGM). No s'ha fet un estudi d'impacte ambiental. Amb l'excusa del soterrament de les línies elèctriques d'alta tensió que travessen la zona i davant la necessitat de finançar l'operació van decidir ampliar la zona edificable de 30.000m2 fins a 234.000m2:



75.000m2 equipaments i locals d'oci i esbarjo.
59.000m2 d'oficines
15.000m2 centre comercial
85.000m2 d'habitatges

Quanta hipocresia!
Una setmana alineats i envaïts pel CONSTRUMAT i mítings on tots ens prometen la lluna i en canvi, la majoria dels pixapins ignora les salvatjades urbanítiques i corruptes que fan a quatre parades de metro de casa seva. Ahir es van penjar tres joves a 50 metros d'altura d'un edifici d'Esplugues per protestar contra el Pla Caufec. Els mitjans ho silencien. D'acord, pot ser és massa local. Jo no sóc d'Esplugues però a mi m'afecta, a qualsevol persona amb sentit comú li hauria d'afectar i hauria de ser portada de diari i no si els pericos han guanyat o han perdut.

martes, 15 de mayo de 2007

Frihed


Si mai aneu a København no li dediqueu ni cinc minuts al timo de "la sirenita" del Andersen que cada dos per tres algun graciós manga i endinseu-vos en la ciutat alliberada de Christiania. Però si us plau, passeu de llarg la típica foto anecdòtica, ja sabeu el "you are entering in European Union" quan surts. En veritat us aconsello també que eviteu els souvenirs amsterdamitzats on pots fumar maria i investigueu fins arribar a un canal,el "Holmen".Doncs trobareu una comunitat de cases de colors, de mil formes, amb gronxadors, amb hortets,guarderies pels nens, centres socials, res a veure amb les okupes que coneixem.Una autèntica ciutat. L'any 71 els militars van deixar els edificis que tenien per allà. Mentre l'ajuntament pensava propostes per implementar polítiques públiques un grup de hippies s'hi va instal·lar i mai més va marxar. El municipi i l'estat en general ho va aprovar com a experiment social. Però amb els anys també hi ha hagut gent que li ha donat mala imatge. Per exemple, els "Angeles del infierno" van ocupar un carrer dins de Christiania, el "Pusher" per vendre drogues dures i després va venir més penya xunga i es volien matar entre ells pel control de les drogues. Llavors s'associava aquesta ciutat llibertària amb xusma i la Politi va decidir que havien de posar ordre.Al principi no els deixaven entrar però ara fins i tot la Politi desallotja centres socials i pretèn acabar amb aquesta comuna de 800 persones que fa més de 30 anys que existeix.

jueves, 10 de mayo de 2007

L'església dicotòmica

L’ arquebisbe de navarra diu: “l’Església catòlica és feble, atacada per la deserció silenciosa i pel laïcisme públic. Però, hi ha partits com la Falange Española que són fidels a la doctrina social de l’Església.” Es tendeix a pensar que els catòlics voten dreta. Però segons el Centre d’Investigacions Sociològiques Espanya és el cinquè país més catòlic del món i els ciutadans es situen a un 4,7 (centre-esquerre) en l’eix ideològic, des del 77. El Concili Vaticà II (1962-65) el qual implicava la llibertat religiosa, és a dir, la no-confessionalitat de l’estat i les llibertats democràtiques, entre d’altres coses va confrontar bisbes espanyols, els més immovilistes del concili per l’estreta relació amb Franco i una part important del clergat i dels laics preconciliars. L’abat de Montserrat, Aureli M Escarré va ser el primer de la jerarquia catòlica que va denunciar el caràcter antidemocràtic del règim espanyol al diari francès Le Monde. Després sacerdots van recolzar i fins i tot formar part de la lluita obrera i estudiantil. De fet, a Comissions Obreres hi haurà molta gent d’Acció Catòlica i de les Joventuts Obreres Cristianes, grups que feien assemblees dins les esglésies. Fins i tot hi haurà militància de cristians dins de l’extrema esquerra i crearan Cristians pel Socialisme (marxistes cristians). Des del 82 fins ara, la religiositat a Espanya ha baixat fins el 25% i els catòlics s’ubiquen en l’eix ideològic durant els anys 90, en un 19% a l’esquerra, en un 36% al centre i en un 59% a la dreta. Als 90 van haver-hi vots catòlics cap al PC i el PSOE . I al 2000 el PP va obtenir majoria absoluta gràcies també a vots no religiosos. A Espanya no hi ha la cultura bianca d’Itàlia, que vincula directament la religiositat i el vot.

lunes, 7 de mayo de 2007

Busca més dobles




Festa Major de tu

Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.
És festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent, qui sap on, musica
d’un envelat d’estiu.
És festa perquè t’estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino.
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau de festa encesa,
amb el sol per tamborí
És festa perquè m’estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars

Jordi Sarsanedas

domingo, 6 de mayo de 2007

Chacho, la constitución española dice que todo ciudadano tiene derecho a bañarse en un jacuzzi



Un punt més a afegir al decàleg:
Cola't a l'hotel Arts de Barcelona després d'una nit de festa i summergeix-te en el seu fantàstic jacuzzi sense que ningú et digui res.

jueves, 3 de mayo de 2007

L'estat gasta en armes uns 48 milions d'euros al dia

A banda que sigui electoralista o no la concessió del castell de Montjuïc a Barcelona em sembla molt bé que es dugui a terme l'Institut Català Internacional per la Pau. No entenc lo de les banderes i tampoc per què s'han de mantenir les antenes militars durant tres anys.
Ara bé, el que trobo molt contradictori és veure com per una banda el tripartit anterior participava en la indústria de la guerra i d'altra banda potenciava aquest projecte de llei per l'ICIP.
Sí, molt fort! El Maragall li va demanar a una empresa europea que fabrica helicòpters de combat (EADS) que es traslladés a Viladecans per instal·lar la fàbrica. Sort que en aquell moment el ministre de Defensa era un senyor d'Albacete que es deia Bono i que va considerar que aquells avions estarien millor allà.
Tampoc crec que a l'estat espanyol s'estigui avançant gaire en l'educació per la pau quan el govern espanyol està discutint un projecte de llei sobre la carrera militar. Sí , sí volen crear un sistema de “centres universitaris de la defensa”, els quals impartiran “ensenyaments de titulacions universitàries”.
I és que sabieu que Espanya fabrica armes de sèrie B i que els seus clients són els països pobres? Espanya després dels EUA és el pais que més municions ven!
A sobre hi ha un secretisme molt fort amb un altre projecte de llei, el del Comerç Exterior de Material de Defensa i doble ús. Les ONG's van demanar molta transparència al govern a l'hora de saber quantsles quantitats, quin tipus d'armes, els països als quals les ven.. Doncs el govern ha respost que aquestes peticions trenquen la confidencialitat econòmica.
En fi, m'agradaria que es fessin universitats per al desenvolupament, per la cooperació i no universitats per cursar la carrera militar!

miércoles, 2 de mayo de 2007

Xovinisme

Avui he sopat en família i hem vist el debat del monsieur Sarkozy i Madame Royel.
Òbviament tots dos es dirigien cap a una massa de centre per aconseguir aquell 18% de vot útil provinent de Bayrou. El discurs era molt light. A mi m'agraden més les eleccions italianes que realment hi ha una radicalització molt forta dels discursos i encara es creuen això de "tu ets un comunista" i tu ets "d'extrema dreta". La política italiana sí que és divertida! Però no pinta res. És una república bananera. Tampoc als mitjans de comunicació surt gaire informació sobre els països de l'est. Sabem que enguany han ingressat Romania i Bulgària però qui sap el nom de l'actual president de Romania? Pot ser és la prepotència de mirar sempre cap als països més "desenvolupats" però és que tampoc he vist mai un cara a cara dels països escandinaus. Si representa que són el model a seguir de la democràcia, que si el Spin Andersen, que si referèndums populars... per què no ens van passar un cara a cara fa dos anys quan hi van haver-hi eleccions a Dinamarca o més recentment les de Suècia? Que sapigueu que a Dinamarca no només tenen diaris xungos com el Jilland Posten.També tenen un partit d'extrema dreta, el Dans Folkeparti té 24 escons sobre els 179 que té el parlament danès.
En fi, tots els comunicadors legitimen el paper de França i d'Alemània en el procès de construcció de la Unió Europea.Per això tanta importància en plasmar-nos el que pensen.Europa= França i Alemània. Ves per on, on s'acaben les fronteres d'Europa és un dels temes que han tractat tots dos candidats de la presidència de la república referint-se a Turquia. La frase brillantment descobridora de la sopa d'all ha estat la del mensieur Sarkozy que creu que acceptar Turquia a Europa seria igual que acceptar l'Iraq, o el Turkmenistan. Tots són països d'Àsia. Suposo que volia captar algun que altre votant despistat del Le Pen que no faci cas a la crida a l'abstenció massiva.
O encara l'ha dit més grossa amb que s'hauran de legalitzar les dones immigrants que hagin patit maltractatament.
Bé, sort de la Segolène que ha criticat una mica a Sarkozy que sinó m'adormia després de més d'una hora escoltant sobre hard politics. La socialista l'ha titllat d'immoral quan ell ha dit que volia que els nens minusvàlids anessin a una escola normal.Li ha retret que precisament va ser el govern de dreta qui va suprimir les ajudes que rebien aquests alumnes.
En fi, només he après una cosa nova d'aquest debat. Que existeix una quarta generació d'energia nuclear. Investigaré en què consisteix.
I com un company nostre que menja natilles radioactives i beu aigua del Llobregat per fer-se ben gran us recomano un documental: "Dans La Peau De Jacques Chirac" de Michel Royer, Karl Zero. (França, 2005)
A bien tout!

Fi de la vaga més llarga de Catalunya

Vaig anar amb una companya de classe a la concentració del MERCADONA del For Pienc una hora després de la convocatòria. No vam trobar absolutament ningú de la vaga. El primer de tot va ser pensar que s'havien traslladat al MERCADONA d'Avinguda Roma on prèviament s'havia dit. Vaig tornar a casa estranyada i a la nit, em vaig trobar al messenger el José Alberto Uribe, el líder de la secció sindical de la CNT de MERCADONA. Em va dir que al final l'empresa havia trucat el Leopoldo García Quinteiro, l'advocat laboralista dels treballadors de la vaga, per negociar i que no entressin en vaga de fam. Em va dir que aviat farien un comunicat. El resultat és el fi d'una vaga de 14 mesos protagonitzada per 20 treballadors extracomunitaris.
Sobre si s'havia de fer una vaga tan llarga o no es pot debatre. Sí! Ja ho sé! Pot ser un boicot selectiu massiu sobre els productes MERCADONA un dia concret hagués fet baixar les ventes un 10% a l'empresa i això els hi hagués perjudicat més que una vaga silenciosa i invisible per a la majoria dels catalans.
Però el que veig lloable és la tenacitat d'aquesta gent. Pot ser algú li dirà ingenuïtat. Però és que tampoc demanaven la lluna! No demanaven més quartos. Simplement, la readmissió d'uns companys que van acomiadar, que se'ls reconegués una secció sindical ( la llibertat sindical és un dret fonamental a la Constitució), millores en prevenció de riscos laborals, i que l'empresa deixés d'assetjar física com psíquicament. De fet, coses que hauríem de tenir superades al s. XXI !
Com haurien de ser les condicions de treball a Sant Sadurní d'Anoia perquè l'empresa hagués de fer contractes en origen. Aquests individus provinents de Mali, Bolívia, Perú, Gàmbia... van firmar un contracte per contingent a través de l'ambaixada des del país d'origen. Al contracte els hi ficava que tindrien la categoria de gerent A. Quin eufemisme per no dir peó! Un cop a dins de la feina havien de moure càrregues que estaven molt per sobre ja no del que es considera convenient per manuals de dret a la salut o integritat física sinó que sobrepassava els manuals interns de la pròpia empresa.
Tot i que tenien proves que alegaven que havien patit una lesió de drets fonamentals, tot i que tenien una acta d'una inspectora de treball que admitia que al centre logístic de Sant Sadurní li havien obstruit el pas durant una hora MERCADONA és l'empresa líder dins dels supermercats espanyols i recordem que el seu president, el senyor Roig, és el president també de l'Institut Empresa y Familia. No es pot confiar en la justícia.
Crec que qualsevol persona d'aquí engegaria a la merda a l'empresa i se n'aniriria a treballar al super del costat, però la situació d'aquests treballadors era diferent. Ells tenien el plus d'obtenir el permís de treball i d'accedir a línies de crèdit. A mi m'han donat una bona lliçó. La nostra societat es conforma amb tenir un sou mil·leurista i per por al mobbing, a no poder pagar la hipoteca, el cotxe i tots els bens capitalistes cedeix i calla. En canvi, aquesta gent que en principi no coneixien ni l'estatut dels treballadors ni el que eren les polítiques de riscos laborals no han tingut por i han estat capaços durant molt de temps de lluitar per allò que era just. Per sobre de tot han lluitat per la seva dignitat. Però està clar que hi ha de tot i també hi ha gent que se n'ha beneficiat econòmicament d'aquesta vaga, s'han deixat subornar. De 75 que van començar s'han quedat en 17 i al final han hagut d'abandonar. La vaga ha finalitzat amb una quantitat de diners per a cadascú i un acord.
La vaga s'ha acabat però recordeu que MERCADONA té més de 50 sentències judicials des de l'any 99 arreu de l'estat espanyol.

martes, 24 de abril de 2007

treballadors en vaga de fam


Des de fa més d'un any una vintena de treballadors de MERCADONA es mantenen en vaga indefinida al centre logístic de Sant Sadurní d'Anoia. eL 80% d'aquests treballadors són extracomunitaris i demanen millores en prevenció de riscos laborals i que l'empresa deixi l'assetjament tant moral com físic.Tenen una acta d'una inspectora de treball que diu que l'empresa li va obstruir la inspecció durant hora. De totes maneres, han perdut el judici sobre lesió de drets fonamentals. Els treballadors denuncien que quan van voler formar una secció sindical de la CNT els van acomiadar, que a més a més, mentre estaven en vaga total els van subplantar amb 189 nous treballadors que els hi pagaven 3000€ per substitució. Heu de saber que hi ha moltes treballadores que les han maltractat psicològicament pel fet d'estar embarassades fins al punt que algunes han perdut el fill. Aquesta pràctica és general a MERCADONA arreu de tot l'estat espanyol no només a Sant Sadurní d'Anoia.
Aquesta gent indignada per la sentència judicial faran una reïvindicació aquest dijous 26 d'abril al MERCADONA entre c/Ribes i Ausiàs March a la plaça del For Pienc des de les 12 del matí i diuen que començaran una vaga de fam.
Si us plau feu-ne difusió i si podeu aneu a la concentració. Línia 1 parada Arc de Triomf
Sigueu conscients del que mengeu.

sábado, 21 de abril de 2007

1 any posant La directa


El setmanari dels moviments socials La Directa ja té un any i ho van celebrar ahir a la nit a la Sala Bahia, una antiga discoteca del barri de Sants molts anys abandonada que fa també quasi un any "L’Espai Alliberat per la Cultura " va ocupar.
Faig un incís sobre la sala Bahia. Sempre recordaré el 16 de juny del 2006, el dia que aquest grup de l'espai alliberat va ocupar la sala. Quin contrast de colors, formes, olors i il·lusions.Era un circ i una olla de grills. Hi havia vedets, pallassos, actors, malabaristes, okupes del Miles de Viviendas, assemblearis de la UAB, hippies, punkis, skins, indepes, anarcos, raperos, Jalea Real, La Troba Kung Fu, Pirats sound system, l'Irineu, el meu amor platònic... Un paradís per als sociòlegs!
Els simpatitzants d'aquest setmanari van poder gaudir de tres concerts: Nour, Revolta 21 i Rauxa. Aquests últims van ser espectaculars. En Jaume Ibars, el cantant i guitarrista d'aquest grup musical ens va deixar "esmaperduts"( paraula patentada pel nostre company comunista lletraferit)
Bé, doncs, al setmanari trobem personatges carismàtics com la Mònica Terribes i el Matthew Tree i no sé com ho han aconseguit (si per messenger o per skype) però fins i tot tenen una entrevista molt sucosa amb el GRANDE GRANDE Noam Chomsky!
No deixem de banda al nostre company de les terres empordaneses en Lluc Salelles,un dels redactors.
http://www.setmanaridirecta.info/
http://culturalliure.blogspot.com/
http://www.sindominio.net/miles/
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=51955651
http://www.rauxa.biz/

viernes, 20 de abril de 2007

La Posse Comitatus


La segona esmena de la Constitució dels EUA diu que tots els individus tenen dret a tenir armes. I per què? Doncs mireu, perquè aquests senyors són protestants i pensen que l'individu ha de decidir per ell mateix, mentre que el sistema europeu ve d'una tradició catòlica amb un sistema estatocèntric on es potencia l'organització policial. Ossigui, que els americans tenen dret a usar armes mentre que els europeus prefereixen que les tingui l'estat. Jo no vull que ens ianquitzem i que poguem tenir una pipa per la cara jo sóc més hippi i optaria per la desaparició total de les armes, de qualsevol tipus de policia i militar. Però de totes maneres us explicaré les diferències entre les forces de seguretat americanes perquè entengueu la incompetència i la ironia que suposa vetllar per la seguretat del món però no per ells mateixos.
La Posse Comitatus era la força civil armada que estava al servei del sheriff. També formaven milícies estatals que eren voluntaris que feien funció d'exèrcit.Doncs aquesta tradició es va arrelar fins al punt que van fer una llei que encara avui en dia funciona.1876 POSSE COMITATUS ACT."Cap membre que estigui a l'exèrcit pot estar a la guàrdia nacional i cap membre que estigui a la guàrdia nacional pot estar a l'exèrcit" (law enforcement)
Ja sabeu que als Estats Units tenen més pes els estats que la federació. Doncs cada estat té una guàrdia nacional com aquí els Mossos d'Esquadra i aquests són els que formen l'exèrcit. Recordeu que la milícia estatal pot quedar sota les ordres i el mandat del govern federal i dels seus delegats militars o policials en 4 casos i un d'ells és la Invasió dels EUA. De fet la policia als EUA firma en lletra petita una clàusula que en cas de guerra ha de servir al govern federal i per nassos et fan anar a la guerra.
Una segona degeneració dels sistema va ser la privatització de la policia. Un tal Pinkerton al 1840 va muntar una empresa privada de seguretat de detectius i els seus primers clients van ser l'administració pública perquè no hi havia policia pública. És l'origen de la CIA. Recordem que avui en dia totes les agències de la CIA són privades. Els Pinkertons van fracassar i al 1890 va sorgir una nova llei PINKERTON ACT on es prohibien els pinkertons. El 1905 es crea l'FBI, la primera policia pública.
La concepció americana és de més mercat, més comercialització, possessió i ús d'armes i menys intervencionisme administratiu preventiu i meny policia pública
Doncs com veieu lo públic i lo privat es difumina.Segons el Manuel Ballbé, doctor de dret administratiu a l'estat Espanyol hi ha 210.000 policies per a 40 milions d'habitants i als EUA tenen 500.000 policies (recordar que molts estan a la Guerra d'Iraq o a Afganistan...) per a 280 milions de persones. Per tant, li faltarien 500.000 policies més als EUA x simple regla de tres i ho supleixen amb 1 milió d'agents de seguretat privada més que en el nostre model. Ossigu ja m'imagino als segurates de Prosegur (a EUA hi ha més de 300.000 policies locals privats)vigilant el campus de Virgínia ila guàrdia nacional(Mossos d'Esquadra)d'excursió a Iraq.

miércoles, 18 de abril de 2007

El polígraf a les empreses


Ser governat és ser detingut, inspeccionat, espiat, dirigit, legislat, reglamentat, col·locat, adoctrinat, predicat, controlat, estimat, apreciat, censurat, manat. És ser a cada operació, a cada transacció, a cada moviment, vigilat, gravat, censat, tarifat, timbrat, mirat de dalt a baix, cotitzat, acotat, patentat, llicenciat, autoritzat, amonestat, impedit, reformat, redireccionat, corregit. És sota el pretext d'utilitat pública i en nom de l'interès general, estar per contribuir, exercir, tributar i ser pressionat, monopolitzat, atropellat, mistificat, robat.
Aquest és un fragment de Pierre Joseph Proudhon però en la societat en la que vivim encara podríem afegir més adjectius. Atureu-vos a pensar sobre el control social:
Un dia qualsevol:
Surto al carrer i compro al supermercat amb la meva targeta de crèdit, ja queda enregistrat el que consumeixo, després vaig en cotxe i pago un peatge, ja saben per on em desplaço, cap a on em dirigeixo. Pot ser que vagi en transport públic doncs tampoc m'escapo de les càmeres de vigilància del metro que "vetllen per la meva seguretat". Al metro també em trobo amb una barrera que no em deixa passar si no pago. Per tant, un altre obstacle. El metro hauria de ser públic de debò i no aquest robatori. Ara tothom ben content perquè el Montilla ens dóna una mica d'opi obrint el metro els caps de setmana tota la nit. Però ningú se n'adona que la T10 val quasi 7 euracos?Segueixo amb el meu recorregut... Ah sí! Trec diners a un caixer, també hi ha càmeres, entro a una botiga i una altra vegada càmeres i alarmes que piten perquè ningú s'endugui un producte sense pagar-lo.Consumeix, produeix i mor! NO vull continuar amb el meu recorregut total, un dia de la meva rutina ja el coneixeu, perquè la majoria de gent que llegeix això´són els meus companys de Gran Hermano, una santa casa on a vegades hi passem fin a 12 hores seguides.

Me n'oblidava d'altres formes de control. Per qualsevol cosa em demanen el DNI, un número, un codi de barres sóc. A Itàlia encara és pitjor en aquest document consta el color d'ulls de la persona, l'alçada i fins i tot si té cicatrius, tatuatges o pearcings! A més a més, estan els satèl·lits, el google earth, els gps... Els presos que tenen la condicional porten una pulsera amb un gps per garantir que tornin. I és que fins i tot les dones que han estat víctimes de violència de gèneres també han de portar una pulsera similar per si els seus agressors se'ls hi apropen... Fins i tot dissenyen pelutxos per nens amb càmeres de vigilància integrades en els ulls dels ninots per controlar si la o el cangur cuida correctament a l'infant. No és que sigui esquizofrènica ni que tingui mania persecutòria, però faci el que faci hi ha algú que em vigila. O pot ser no? Ara escric aquí coses impulsives sense pensar i hi haurà algun freaky que em llegirà?

Així doncs tant si em llegiu com si no la vida és un show de Truman, un Gran Hermano del George Orwell, un Minority Report o fins i tot La vida de los otros. Si faig tota aquesta vomitada de ràbia és perquè m'he assabentat que una empresa de Màlaga comercialitza la prova del polígraf, que ja ràbia em feia a programes fastigosos d'Antena3. Un possible ús d'aquest instrument serà per saber si la teva parella t'és infidel. Així doncs desapareixerà la promiscuïtat? Per seleccionar companys de pis, per detectar si un es droga o no, li faran també aquest aprova als Mossos? Però els promotors del polígraf el volen introduir a les proves de selecció de personal. Sí molt fàcil: entrevista clàssica! A partir d'ara et connectaran dos tubs al pit i a l'abdomen per comptar la respiració mentre que unes plaques metàliques als dits controlin la suor. Per últim, un mesuraror de tensió arterial registrarà la pressió de la sang i el pols. Un cop tot estigui preparat ja començarà l'interrogatori sobre la teva experiència professional prèvia.

És a dir, no només ens hem de resignar a tenir contractes precaris mileuristes amb un torn partit, fer psicotècnics per accedir a la plaça i fitxar cada dia, no sigui que entris un minut tard, sinó que a més a més ens han de fiscalitzar, ens han de poligrafiar?!

¡Abajo el trabajo!

Aquest és el web de l'empresa:




lunes, 16 de abril de 2007

Michael Moore té tema per una nova pel·lícula


Gran ironia la dels Estats Units, els que vetllen per la seguretat mundial alertant-nos del terrorisme islàmic i són incapaços d'evitar tragèdies com les d'avui a la universitat tècnica de Virgínia. Portem una setmana comentant les morts a Algèria i a Casablanca per part d'Al Qaida però aquesta nit el protagonista d'una catàtrofe eren els Estats Units. Un home ha entrat a primera hora del matí a un dels edificis dels dormitoris del campus de Virginia Tech i ha disparat als estudiants. N'ha mort un. Dues hores més tard hi ha hagut un segon tiroteig a un altre dels edificis de la universitat on al final en total hi ha hagut 33 morts i una vintena de ferits. Tot això és similar a la matança d'Austin, a Texes l'any 1966 on un home va matar a 15 persones també a una universitat. Ens fa recordar també, la tragèdia més actual de l'Institut Columbine, on van haver-hi 15 morts . En especial, la pel·lícula de Bowling for Columbine on Michael Moore arriba a la conclusió que el nivell de violència dels Estats Units ve no tant per la quantitat d'armes de foc que té sinó per la cultura de la por que els mitjans americans han anant transmetent. Es reobre el debat sobre la seguretat i sobre la legislació sobre la possessió d'armes.
Aquests fets de Virgínia li poden servir a Michael Moore per donar-li suport al candidat demòcrata de les properes eleccions del 2008 a través d'una continuació del documental Bowling for Columbine.

domingo, 15 de abril de 2007

5 idees per salvar el món

Avui a banda del reportatge del Periodico sobre Casablanca i el terrorisme islàmic el que m'ha motivat després d'un dia de descans és el 30 minuts del TV3 que tractava sobre el canvi climàtic.
Jo mai he estat persona de ciències i pensava que seria molt pesat però la veritat és que m'ha captivat des del principi. Vivim amb un alarmisme que ens recorda cada dia que estem destruint el planeta i que els humans hem provocat el canvi climàtic. Malgrat això, els ciutadans a la nostra rutina no sabem què fer a banda d'estar consicenciats i intentar reciclar, estalviar aigua i llum i anar en bici. Sort en tenim de ments prodigioses com les d'uns científics de la NASA que han trobat 5 maneres per salvar el món. Tracten de combatre l'escalfament de la terra. Aquests cinc punts es centren per una banda en desviar els rajos de llum del sol de la terra i per l'altra, disminuir el diòxid de carboni.
Així que a partir d'ara recordem que per combatre el canvi climàtic els estats de tot el món amb una part del PIB per exemple haurien de finançar aquests cinc punts:
  • Para-sol: Distribuir 16 bilions de vidres a l'espai per desviar els rajos de llum.
  • Fer núvols: Crear una flota d'embarcacions al mar que llencin un vapor que transformi les gotes d'aigües en vidres que filtrin els rajos del sol.
  • Pantalla de sofre: El sofre a l'atmosfera és perillós i perjudicial per l'ésser humà ja que és el causant de la pluja àcida. Però en canvi, es podrien llençar centenars de coets de sofre a l'estratosfera que refredarien el planeta i no faria mal a ningú.
  • Fitoplàncton: La idea és fer crèixer plàncton artificial perquè les plantes marines absorveixin el CO2. És curiós que l'orina serveix per fer crèixer el plàncton.
  • Arbres artificials: Uns arbres sintètics que refresquin el planeta, que facin la fotosíntesi i que recullin el CO2. Aquest CO2 l'emmagatzemarien posteriorment a sota del fons marí a unes roques impermeables, on el CO2 seria més dens que l'aire i es quedaria per sempre.

En fi, un reportatge molt interessant i constructiu. Ja n'hi ha prou de victimismes ja és hora de posar-se a treballar.

sábado, 14 de abril de 2007

Manifest dels 2300 = Ciudadanos de Segunda.

El divertit reportatge de Telemadrid d'aquest dilluns titulat "Ciudadanos de Segunda", el recomano a tots aquells que encara no l'hagin vist. El podeu trobar a http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw. Sé que fa 6 dies que el van emetre però és que a hores d'ara encara els mitjans de comunicació van reaccionant. A partir d'un anàlisi superficial de com funcionen les escoles tan públiques o privades de primària i de secundària a Catalunya s'arriba a la simplista conclusió que aquells que parlen castellà són uns marginats socials.
Comença amb una premissa: " l'idioma marca fronteres" i es dedica a criticar el nacionalisme que es fa a través de la llengua catalana. El més fort de tot és que afirmen que el castellà està en perill d'extinció. No només això sinó que també diu que els immigrants els discriminen si no aprenen la complicada llengua. Una cosa és certa: TV3 fa política a través dels mapes del temps perquè transmet la cultura de països catalans. Però també TV1 o A3 són televisions imperialistes on apareix Portugal, tot el nord d'Africa i fins i tot Gibraltar espanyol i l'illa de Perejil. Una altra cosa que em treu de polleguera: la pija italiana que surt criticant la llengua catalana, que aprengui de la meva nonna, italiana casada amb un Balaguerí que parla perfectament tant el castellà com el català.
Primer de tot, a banda de tenir una ideologia o una altra, cal dir que aquest reportatge és poc creïble perquè no ha agafat una mostra representativa dels catalans. Només ha triat a simpatitzants del PP o de "Ciutadans. Partido de la Ciudadanía". A més a més, recordem que els representants catalans eren actors com el Joel Joan, o Rosa Regàs, molt de la ceba. Per tant, dues posicions clarament dicotomitzades on sembla que estiguem vivint a Irlanda del nord entre irlandesos catòlics i anglesos protestants.
Però no vull analitzar el reportatge de Telemadrid sinó dir que arrel d'això, els mitjans catalans s'han multiplicat per defensar-se.
Per exemple El Josep Maria Cuní ha demanat al Conseller de Cultura de la Comunitat de Madrid, Santiago Fisas explicacions. I també s'ha criticat l'intent de centralitzar l'estat esanyol amb aquests tipus de reportatges i d'exposicions com la que es farà a Barcelona del 24 de maig al 2 d'abril, "Made in Mad". També, s'ha comentat que al Prat de Llobregat han acomiadat a una dona per negar-se a parlar castellà i només fer-ho en català.


Però el millor de tot ha estat el reportatge al 33 d'aquesta nit: "Terra Lliure. Punt final", dirigit per David Bassa i produït per Batabat i Zeba Produccions.
Analitza la lluita armada catalana en el període de la transició. La diferència però amb el reportatge de Telemadrid és que aquest ha estat molt ben contrastat ja que han col·laborat des dels propis militants de Terra Lliure, Epoca o de l'MDT fins a politòlegs, historiadors i advocats o jutges com el jutge Baltasar Garzón. és molt interessant per extrapolar a la situació actual què va ser el manifest dels 2300. Expliquen que va ser un document firmat per intel·lectuals, entre ells Jiménez Losantos que criticava la política lingüística sobretot en educació del govern de la Generalitat i consideraven que el castellà estava discriminat. El mateix discurs que els de Ciudadanos de Segunda. La història no canvia i els personatges són els mateixos. La diferència és que Terra Lliure va segrestar Jiménez Losantos li van disparar a una cama i li van demanar que marxés de Catalunya.
El reportatge descriu els 16 anys de l'organització, quins eren els seus orígens, les diferents escissions i la final dissolució. Estic molt contenta d'haver-me quedat un dissabte fins les 12 de la nit culturalitzant-me sobre moviments polítics dels 80's a Catalunya, però més feliç em fa saber que avui és el primer dissabte que el metro obre de "sol a sol" i que per tant me'n vaig de festa.