L'exili dels amants

Sovint la vida ens roba les ganes de viure
en un món hermètic
on el diner és qui ho mou tot
jo tinc el cor ferit
però encara hi ha un romàntic
potser no estaré sol
potser no estarem sols
quan el pensament únic truqui a la porta
tu dis-li que som fora
que hem anat al camp
a recollir cançons i pètals per a l'esperança
que vam deixar una nota
som a l'exili dels amants
sovint t'adones que ningú ens representa
triar jo no vaig poder
potser el seu món no és el meu món
i em nego a creure
que sols hi ha un camí possible
potser no estaré sol
potser no estarem sols
quan la veritat llueixi per fi esplendorosa
en un crepuscle intacte de tot el vell dolor
riurem, beurem amb gresca
brindarem amb joia i festa
i vora la foguera
veurem com crema el vell món.

Llibertat per a qui?

La proposta d'avui és que llegiu el debat suculent entre un diputat del PP a Catalunya i algunes companyes de la classe. Riureu o plorareu, estareu d'acord o tindreu ganes de llençar-li tomàquets podrits, però si voleu entreteniment del bo abandoneu el hit de la setmana del "ponte el cinturón" de factor X. Aquest és mes freaky!
Aneu al post de "Burca? No gràcies"

Un consolador, un boli o boles anals?

Ecologistes d'esquerres de debò

"ICV-EUiA liderarà la construcció social i ecològica de Barcelona i Catalunya", paraules de Mayol dimecres 16 de maig del 2007

El dia anterior a Esplugues de Llobregat els Mossos del bon rotllo van arrestar 4 persones que protestaven contra el Pla Caufec, un pla urbanístic que pretén destruir el Parc de Collserola. Preveu construir dues torres bessones de més de 105 metres d'alçada al peu de la muntanya, després també un macro centre comercial (el més gran de la vessant nord de Barcelona), 600 pisos d'alt standing i algun que altre pis de protecció oficial per dissimular aquesta especulació. La Generalitat de Catalunya a mitjans de l'any 2002, va aprovar el desenvolupament d'aquest pla promogut per CAUVAL i FECSA, impulsat per l'empresa SACRESA (Grup Sanahuja), amb el vist i plau de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat (PSC) i el suport del PP, després de 10 anys d'oposició veïnal.
Aquest sòl estava qualificat majoritàriament de zona verda en el Pla General Metropolità (PGM). No s'ha fet un estudi d'impacte ambiental. Amb l'excusa del soterrament de les línies elèctriques d'alta tensió que travessen la zona i davant la necessitat de finançar l'operació van decidir ampliar la zona edificable de 30.000m2 fins a 234.000m2:

75.000m2 equipaments i locals d'oci i esbarjo.
59.000m2 d'oficines
15.000m2 centre comercial
85.000m2 d'habitatges

Quanta hipocresia!
Una setmana alineats i envaïts pel CONSTRUMAT i mítings on tots ens prometen la lluna i en canvi, la majoria dels pixapins ignora les salvatjades urbanítiques i corruptes que fan a quatre parades de metro de casa seva. Ahir es van penjar tres joves a 50 metros d'altura d'un edifici d'Esplugues per protestar contra el Pla Caufec. Els mitjans ho silencien. D'acord, pot ser és massa local. Jo no sóc d'Esplugues però a mi m'afecta, a qualsevol persona amb sentit comú li hauria d'afectar i hauria de ser portada de diari i no si els pericos han guanyat o han perdut.

Frihed

Si mai aneu a København no li dediqueu ni cinc minuts al timo de "la sirenita" del Andersen que cada dos per tres algun graciós manga i endinseu-vos en la ciutat alliberada de Christiania. Però si us plau, passeu de llarg la típica foto anecdòtica, ja sabeu el "you are entering in European Union" quan surts. En veritat us aconsello també que eviteu els souvenirs amsterdamitzats on pots fumar maria i investigueu fins arribar a un canal,el "Holmen".Doncs trobareu una comunitat de cases de colors, de mil formes, amb gronxadors, amb hortets,guarderies pels nens, centres socials, res a veure amb les okupes que coneixem.Una autèntica ciutat. L'any 71 els militars van deixar els edificis que tenien per allà. Mentre l'ajuntament pensava propostes per implementar polítiques públiques un grup de hippies s'hi va instal·lar i mai més va marxar. El municipi i l'estat en general ho va aprovar com a experiment social. Però amb els anys també hi ha hagut gent que li ha donat mala imatge. Per exemple, els "Angeles del infierno" van ocupar un carrer dins de Christiania, el "Pusher" per vendre drogues dures i després va venir més penya xunga i es volien matar entre ells pel control de les drogues. Llavors s'associava aquesta ciutat llibertària amb xusma i la Politi va decidir que havien de posar ordre.Al principi no els deixaven entrar però ara fins i tot la Politi desallotja centres socials i pretèn acabar amb aquesta comuna de 800 persones que fa més de 30 anys que existeix.

L'església dicotòmica

L’ arquebisbe de navarra diu: “l’Església catòlica és feble, atacada per la deserció silenciosa i pel laïcisme públic. Però, hi ha partits com la Falange Española que són fidels a la doctrina social de l’Església.” Es tendeix a pensar que els catòlics voten dreta. Però segons el Centre d’Investigacions Sociològiques Espanya és el cinquè país més catòlic del món i els ciutadans es situen a un 4,7 (centre-esquerre) en l’eix ideològic, des del 77. El Concili Vaticà II (1962-65) el qual implicava la llibertat religiosa, és a dir, la no-confessionalitat de l’estat i les llibertats democràtiques, entre d’altres coses va confrontar bisbes espanyols, els més immovilistes del concili per l’estreta relació amb Franco i una part important del clergat i dels laics preconciliars. L’abat de Montserrat, Aureli M Escarré va ser el primer de la jerarquia catòlica que va denunciar el caràcter antidemocràtic del règim espanyol al diari francès Le Monde. Després sacerdots van recolzar i fins i tot formar part de la lluita obrera i estudiantil. De fet, a Comissions Obreres hi haurà molta gent d’Acció Catòlica i de les Joventuts Obreres Cristianes, grups que feien assemblees dins les esglésies. Fins i tot hi haurà militància de cristians dins de l’extrema esquerra i crearan Cristians pel Socialisme (marxistes cristians). Des del 82 fins ara, la religiositat a Espanya ha baixat fins el 25% i els catòlics s’ubiquen en l’eix ideològic durant els anys 90, en un 19% a l’esquerra, en un 36% al centre i en un 59% a la dreta. Als 90 van haver-hi vots catòlics cap al PC i el PSOE . I al 2000 el PP va obtenir majoria absoluta gràcies també a vots no religiosos. A Espanya no hi ha la cultura bianca d’Itàlia, que vincula directament la religiositat i el vot.

Busca més dobles