Xovinisme

Avui he sopat en família i hem vist el debat del monsieur Sarkozy i Madame Royel.
Òbviament tots dos es dirigien cap a una massa de centre per aconseguir aquell 18% de vot útil provinent de Bayrou. El discurs era molt light. A mi m'agraden més les eleccions italianes que realment hi ha una radicalització molt forta dels discursos i encara es creuen això de "tu ets un comunista" i tu ets "d'extrema dreta". La política italiana sí que és divertida! Però no pinta res. És una república bananera. Tampoc als mitjans de comunicació surt gaire informació sobre els països de l'est. Sabem que enguany han ingressat Romania i Bulgària però qui sap el nom de l'actual president de Romania? Pot ser és la prepotència de mirar sempre cap als països més "desenvolupats" però és que tampoc he vist mai un cara a cara dels països escandinaus. Si representa que són el model a seguir de la democràcia, que si el Spin Andersen, que si referèndums populars... per què no ens van passar un cara a cara fa dos anys quan hi van haver-hi eleccions a Dinamarca o més recentment les de Suècia? Que sapigueu que a Dinamarca no només tenen diaris xungos com el Jilland Posten.També tenen un partit d'extrema dreta, el Dans Folkeparti té 24 escons sobre els 179 que té el parlament danès.
En fi, tots els comunicadors legitimen el paper de França i d'Alemània en el procès de construcció de la Unió Europea.Per això tanta importància en plasmar-nos el que pensen.Europa= França i Alemània. Ves per on, on s'acaben les fronteres d'Europa és un dels temes que han tractat tots dos candidats de la presidència de la república referint-se a Turquia. La frase brillantment descobridora de la sopa d'all ha estat la del mensieur Sarkozy que creu que acceptar Turquia a Europa seria igual que acceptar l'Iraq, o el Turkmenistan. Tots són països d'Àsia. Suposo que volia captar algun que altre votant despistat del Le Pen que no faci cas a la crida a l'abstenció massiva.
O encara l'ha dit més grossa amb que s'hauran de legalitzar les dones immigrants que hagin patit maltractatament.
Bé, sort de la Segolène que ha criticat una mica a Sarkozy que sinó m'adormia després de més d'una hora escoltant sobre hard politics. La socialista l'ha titllat d'immoral quan ell ha dit que volia que els nens minusvàlids anessin a una escola normal.Li ha retret que precisament va ser el govern de dreta qui va suprimir les ajudes que rebien aquests alumnes.
En fi, només he après una cosa nova d'aquest debat. Que existeix una quarta generació d'energia nuclear. Investigaré en què consisteix.
I com un company nostre que menja natilles radioactives i beu aigua del Llobregat per fer-se ben gran us recomano un documental: "Dans La Peau De Jacques Chirac" de Michel Royer, Karl Zero. (França, 2005)
A bien tout!