Manifest dels 2300 = Ciudadanos de Segunda.

El divertit reportatge de Telemadrid d'aquest dilluns titulat "Ciudadanos de Segunda", el recomano a tots aquells que encara no l'hagin vist. El podeu trobar a http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw. Sé que fa 6 dies que el van emetre però és que a hores d'ara encara els mitjans de comunicació van reaccionant. A partir d'un anàlisi superficial de com funcionen les escoles tan públiques o privades de primària i de secundària a Catalunya s'arriba a la simplista conclusió que aquells que parlen castellà són uns marginats socials.
Comença amb una premissa: " l'idioma marca fronteres" i es dedica a criticar el nacionalisme que es fa a través de la llengua catalana. El més fort de tot és que afirmen que el castellà està en perill d'extinció. No només això sinó que també diu que els immigrants els discriminen si no aprenen la complicada llengua. Una cosa és certa: TV3 fa política a través dels mapes del temps perquè transmet la cultura de països catalans. Però també TV1 o A3 són televisions imperialistes on apareix Portugal, tot el nord d'Africa i fins i tot Gibraltar espanyol i l'illa de Perejil. Una altra cosa que em treu de polleguera: la pija italiana que surt criticant la llengua catalana, que aprengui de la meva nonna, italiana casada amb un Balaguerí que parla perfectament tant el castellà com el català.
Primer de tot, a banda de tenir una ideologia o una altra, cal dir que aquest reportatge és poc creïble perquè no ha agafat una mostra representativa dels catalans. Només ha triat a simpatitzants del PP o de "Ciutadans. Partido de la Ciudadanía". A més a més, recordem que els representants catalans eren actors com el Joel Joan, o Rosa Regàs, molt de la ceba. Per tant, dues posicions clarament dicotomitzades on sembla que estiguem vivint a Irlanda del nord entre irlandesos catòlics i anglesos protestants.
Però no vull analitzar el reportatge de Telemadrid sinó dir que arrel d'això, els mitjans catalans s'han multiplicat per defensar-se.
Per exemple El Josep Maria Cuní ha demanat al Conseller de Cultura de la Comunitat de Madrid, Santiago Fisas explicacions. I també s'ha criticat l'intent de centralitzar l'estat esanyol amb aquests tipus de reportatges i d'exposicions com la que es farà a Barcelona del 24 de maig al 2 d'abril, "Made in Mad". També, s'ha comentat que al Prat de Llobregat han acomiadat a una dona per negar-se a parlar castellà i només fer-ho en català.

Però el millor de tot ha estat el reportatge al 33 d'aquesta nit: "Terra Lliure. Punt final", dirigit per David Bassa i produït per Batabat i Zeba Produccions.

Analitza la lluita armada catalana en el període de la transició. La diferència però amb el reportatge de Telemadrid és que aquest ha estat molt ben contrastat ja que han col·laborat des dels propis militants de Terra Lliure, Epoca o de l'MDT fins a politòlegs, historiadors i advocats o jutges com el jutge Baltasar Garzón. és molt interessant per extrapolar a la situació actual què va ser el manifest dels 2300. Expliquen que va ser un document firmat per intel·lectuals, entre ells Jiménez Losantos que criticava la política lingüística sobretot en educació del govern de la Generalitat i consideraven que el castellà estava discriminat. El mateix discurs que els de Ciudadanos de Segunda. La història no canvia i els personatges són els mateixos. La diferència és que Terra Lliure va segrestar Jiménez Losantos li van disparar a una cama i li van demanar que marxés de Catalunya.
El reportatge descriu els 16 anys de l'organització, quins eren els seus orígens, les diferents escissions i la final dissolució. Estic molt contenta d'haver-me quedat un dissabte fins les 12 de la nit culturalitzant-me sobre moviments polítics dels 80's a Catalunya, però més feliç em fa saber que avui és el primer dissabte que el metro obre de "sol a sol" i que per tant me'n vaig de festa.