Ens hem begut l'enteniment

A qui voleu enganyar? Aquest és el blog per a tota aquesta colla de frustrats sense cap mena de vida social ni sexual. Us adverteixo que aquest egocentrisme d'opinar per qualsevol bestiesa que passa al món és una malaltia. Jo en canvi llegeixo llibres que nomès entenc jo i escolto cintes, sí sí cintes que gravo amb la meva veu. Visca Parálisis Permanente!

miércoles, 18 de abril de 2007

El polígraf a les empreses


Ser governat és ser detingut, inspeccionat, espiat, dirigit, legislat, reglamentat, col·locat, adoctrinat, predicat, controlat, estimat, apreciat, censurat, manat. És ser a cada operació, a cada transacció, a cada moviment, vigilat, gravat, censat, tarifat, timbrat, mirat de dalt a baix, cotitzat, acotat, patentat, llicenciat, autoritzat, amonestat, impedit, reformat, redireccionat, corregit. És sota el pretext d'utilitat pública i en nom de l'interès general, estar per contribuir, exercir, tributar i ser pressionat, monopolitzat, atropellat, mistificat, robat.
Aquest és un fragment de Pierre Joseph Proudhon però en la societat en la que vivim encara podríem afegir més adjectius. Atureu-vos a pensar sobre el control social:
Un dia qualsevol:
Surto al carrer i compro al supermercat amb la meva targeta de crèdit, ja queda enregistrat el que consumeixo, després vaig en cotxe i pago un peatge, ja saben per on em desplaço, cap a on em dirigeixo. Pot ser que vagi en transport públic doncs tampoc m'escapo de les càmeres de vigilància del metro que "vetllen per la meva seguretat". Al metro també em trobo amb una barrera que no em deixa passar si no pago. Per tant, un altre obstacle. El metro hauria de ser públic de debò i no aquest robatori. Ara tothom ben content perquè el Montilla ens dóna una mica d'opi obrint el metro els caps de setmana tota la nit. Però ningú se n'adona que la T10 val quasi 7 euracos?Segueixo amb el meu recorregut... Ah sí! Trec diners a un caixer, també hi ha càmeres, entro a una botiga i una altra vegada càmeres i alarmes que piten perquè ningú s'endugui un producte sense pagar-lo.Consumeix, produeix i mor! NO vull continuar amb el meu recorregut total, un dia de la meva rutina ja el coneixeu, perquè la majoria de gent que llegeix això´són els meus companys de Gran Hermano, una santa casa on a vegades hi passem fin a 12 hores seguides.

Me n'oblidava d'altres formes de control. Per qualsevol cosa em demanen el DNI, un número, un codi de barres sóc. A Itàlia encara és pitjor en aquest document consta el color d'ulls de la persona, l'alçada i fins i tot si té cicatrius, tatuatges o pearcings! A més a més, estan els satèl·lits, el google earth, els gps... Els presos que tenen la condicional porten una pulsera amb un gps per garantir que tornin. I és que fins i tot les dones que han estat víctimes de violència de gèneres també han de portar una pulsera similar per si els seus agressors se'ls hi apropen... Fins i tot dissenyen pelutxos per nens amb càmeres de vigilància integrades en els ulls dels ninots per controlar si la o el cangur cuida correctament a l'infant. No és que sigui esquizofrènica ni que tingui mania persecutòria, però faci el que faci hi ha algú que em vigila. O pot ser no? Ara escric aquí coses impulsives sense pensar i hi haurà algun freaky que em llegirà?

Així doncs tant si em llegiu com si no la vida és un show de Truman, un Gran Hermano del George Orwell, un Minority Report o fins i tot La vida de los otros. Si faig tota aquesta vomitada de ràbia és perquè m'he assabentat que una empresa de Màlaga comercialitza la prova del polígraf, que ja ràbia em feia a programes fastigosos d'Antena3. Un possible ús d'aquest instrument serà per saber si la teva parella t'és infidel. Així doncs desapareixerà la promiscuïtat? Per seleccionar companys de pis, per detectar si un es droga o no, li faran també aquest aprova als Mossos? Però els promotors del polígraf el volen introduir a les proves de selecció de personal. Sí molt fàcil: entrevista clàssica! A partir d'ara et connectaran dos tubs al pit i a l'abdomen per comptar la respiració mentre que unes plaques metàliques als dits controlin la suor. Per últim, un mesuraror de tensió arterial registrarà la pressió de la sang i el pols. Un cop tot estigui preparat ja començarà l'interrogatori sobre la teva experiència professional prèvia.

És a dir, no només ens hem de resignar a tenir contractes precaris mileuristes amb un torn partit, fer psicotècnics per accedir a la plaça i fitxar cada dia, no sigui que entris un minut tard, sinó que a més a més ens han de fiscalitzar, ens han de poligrafiar?!

¡Abajo el trabajo!

Aquest és el web de l'empresa:




6 comentarios:

Jusephus dijo...

La mare del Tano. Com he pogut sobreviure sense aquest blog?

Pels milers de càmeres ja instal·lades als carrers de Londres, pel control magnètic de les meves dades amb el Bícic, pel codi de barres que tots portem tatuat a la punta dels dits, i cinquanta falòrnies més, ens fa l'efecte que ens segueixen.

Sobre el laboro, deixaré enrere Hesíode i faré servir la cita del més gran intel·lectual que ens ha donat la contemporaneïtat, Mario Moreno Cantinflas: "Alguna cosa dolenta ha de tenir això del treball, que sinó els rics ja l'haurien acaparat"

Anónimo dijo...

Aqui freaky lector numbru 2, que torna la visita de cortesia... Hauries de atacar més la pompeu, o sigui, que és això d'obligar-nos a fer un carnet-targeta de crèdit... I després ens diran que la carrera val, de veritat de la bona, uns 1000 milions d'eurus (i per que collons no hi ha una puta gravadora que funcioni?). A més, per cada cosa que agafem, omple el paperet de: si ho perdo/trenco/rallo hauré de tornar-me a hipotecar per a pagar-ho. En fi... M'agrada la teva rebel·lia, el proxim sopar proposo fer una cremà valenciana amb els Dnis

Ardegu dijo...

Ei jo t'he llegit i no em considere freaky jejej.

Ahir vaig crear el meu blog i vaig estar a punt de posar-li l'últim home en europa en referència al llibre 1984.

Lo pitjor de tot és que molta gent li comentes aquestes coses i no s'ho prenen en serio i ho veuen com algo normal que va ligat al progrés i seguretat ciutadana.
Cosa ben diferent de protegir a vigilar.
L'únic que protegeixen són uns interessos que estan per damunt de les persones.

En fi, bon article, salut!

Ardegu dijo...

Ah i de la teua teràpia per a la blogadició destacar el 4. Cola't al metro i baixa a una parada desconeguda., no hi ha res com conèixer racons nous ;)

Suavinni dijo...

Cara bimba, ningú ens controla ni ens vigila, som simples estudiants de periodisme que no molestem a ningú i que el més radical que fem és anar a beure els findes, tajar-nos, i tornar el dilluns a les 9 del mati a fitxar a la Pompeu, xq molt rajar xo aqui campanes no en fa ningú...

HEINSTAAGLEN dijo...

No ens enganyem, el primer que fariem de la terapia de blogaddicció és l'últim punt, i jo el primer