L'església dicotòmica

L’ arquebisbe de navarra diu: “l’Església catòlica és feble, atacada per la deserció silenciosa i pel laïcisme públic. Però, hi ha partits com la Falange Española que són fidels a la doctrina social de l’Església.” Es tendeix a pensar que els catòlics voten dreta. Però segons el Centre d’Investigacions Sociològiques Espanya és el cinquè país més catòlic del món i els ciutadans es situen a un 4,7 (centre-esquerre) en l’eix ideològic, des del 77. El Concili Vaticà II (1962-65) el qual implicava la llibertat religiosa, és a dir, la no-confessionalitat de l’estat i les llibertats democràtiques, entre d’altres coses va confrontar bisbes espanyols, els més immovilistes del concili per l’estreta relació amb Franco i una part important del clergat i dels laics preconciliars. L’abat de Montserrat, Aureli M Escarré va ser el primer de la jerarquia catòlica que va denunciar el caràcter antidemocràtic del règim espanyol al diari francès Le Monde. Després sacerdots van recolzar i fins i tot formar part de la lluita obrera i estudiantil. De fet, a Comissions Obreres hi haurà molta gent d’Acció Catòlica i de les Joventuts Obreres Cristianes, grups que feien assemblees dins les esglésies. Fins i tot hi haurà militància de cristians dins de l’extrema esquerra i crearan Cristians pel Socialisme (marxistes cristians). Des del 82 fins ara, la religiositat a Espanya ha baixat fins el 25% i els catòlics s’ubiquen en l’eix ideològic durant els anys 90, en un 19% a l’esquerra, en un 36% al centre i en un 59% a la dreta. Als 90 van haver-hi vots catòlics cap al PC i el PSOE . I al 2000 el PP va obtenir majoria absoluta gràcies també a vots no religiosos. A Espanya no hi ha la cultura bianca d’Itàlia, que vincula directament la religiositat i el vot.