Vaig anar amb una companya de classe a la concentració del MERCADONA del For Pienc una hora després de la convocatòria. No vam trobar absolutament ningú de la vaga. El primer de tot va ser pensar que s'havien traslladat al MERCADONA d'Avinguda Roma on prèviament s'havia dit. Vaig tornar a casa estranyada i a la nit, em vaig trobar al messenger el José Alberto Uribe, el líder de la secció sindical de la CNT de MERCADONA. Em va dir que al final l'empresa havia trucat el Leopoldo García Quinteiro, l'advocat laboralista dels treballadors de la vaga, per negociar i que no entressin en vaga de fam. Em va dir que aviat farien un comunicat. El resultat és el fi d'una vaga de 14 mesos protagonitzada per 20 treballadors extracomunitaris.
Sobre si s'havia de fer una vaga tan llarga o no es pot debatre. Sí! Ja ho sé! Pot ser un boicot selectiu massiu sobre els productes MERCADONA un dia concret hagués fet baixar les ventes un 10% a l'empresa i això els hi hagués perjudicat més que una vaga silenciosa i invisible per a la majoria dels catalans.
Però el que veig lloable és la tenacitat d'aquesta gent. Pot ser algú li dirà ingenuïtat. Però és que tampoc demanaven la lluna! No demanaven més quartos. Simplement, la readmissió d'uns companys que van acomiadar, que se'ls reconegués una secció sindical ( la llibertat sindical és un dret fonamental a la Constitució), millores en prevenció de riscos laborals, i que l'empresa deixés d'assetjar física com psíquicament. De fet, coses que hauríem de tenir superades al s. XXI !
Com haurien de ser les condicions de treball a Sant Sadurní d'Anoia perquè l'empresa hagués de fer contractes en origen. Aquests individus provinents de Mali, Bolívia, Perú, Gàmbia... van firmar un contracte per contingent a través de l'ambaixada des del país d'origen. Al contracte els hi ficava que tindrien la categoria de gerent A. Quin eufemisme per no dir peó! Un cop a dins de la feina havien de moure càrregues que estaven molt per sobre ja no del que es considera convenient per manuals de dret a la salut o integritat física sinó que sobrepassava els manuals interns de la pròpia empresa.
Tot i que tenien proves que alegaven que havien patit una lesió de drets fonamentals, tot i que tenien una acta d'una inspectora de treball que admitia que al centre logístic de Sant Sadurní li havien obstruit el pas durant una hora MERCADONA és l'empresa líder dins dels supermercats espanyols i recordem que el seu president, el senyor Roig, és el president també de l'Institut Empresa y Familia. No es pot confiar en la justícia.
Crec que qualsevol persona d'aquí engegaria a la merda a l'empresa i se n'aniriria a treballar al super del costat, però la situació d'aquests treballadors era diferent. Ells tenien el plus d'obtenir el permís de treball i d'accedir a línies de crèdit. A mi m'han donat una bona lliçó. La nostra societat es conforma amb tenir un sou mil·leurista i per por al mobbing, a no poder pagar la hipoteca, el cotxe i tots els bens capitalistes cedeix i calla. En canvi, aquesta gent que en principi no coneixien ni l'estatut dels treballadors ni el que eren les polítiques de riscos laborals no han tingut por i han estat capaços durant molt de temps de lluitar per allò que era just. Per sobre de tot han lluitat per la seva dignitat. Però està clar que hi ha de tot i també hi ha gent que se n'ha beneficiat econòmicament d'aquesta vaga, s'han deixat subornar. De 75 que van començar s'han quedat en 17 i al final han hagut d'abandonar. La vaga ha finalitzat amb una quantitat de diners per a cadascú i un acord.
La vaga s'ha acabat però recordeu que MERCADONA té més de 50 sentències judicials des de l'any 99 arreu de l'estat espanyol.
