treballadors en vaga de fam

Des de fa més d'un any una vintena de treballadors de MERCADONA es mantenen en vaga indefinida al centre logístic de Sant Sadurní d'Anoia. eL 80% d'aquests treballadors són extracomunitaris i demanen millores en prevenció de riscos laborals i que l'empresa deixi l'assetjament tant moral com físic.Tenen una acta d'una inspectora de treball que diu que l'empresa li va obstruir la inspecció durant hora. De totes maneres, han perdut el judici sobre lesió de drets fonamentals. Els treballadors denuncien que quan van voler formar una secció sindical de la CNT els van acomiadar, que a més a més, mentre estaven en vaga total els van subplantar amb 189 nous treballadors que els hi pagaven 3000€ per substitució. Heu de saber que hi ha moltes treballadores que les han maltractat psicològicament pel fet d'estar embarassades fins al punt que algunes han perdut el fill. Aquesta pràctica és general a MERCADONA arreu de tot l'estat espanyol no només a Sant Sadurní d'Anoia.
Aquesta gent indignada per la sentència judicial faran una reïvindicació aquest dijous 26 d'abril al MERCADONA entre c/Ribes i Ausiàs March a la plaça del For Pienc des de les 12 del matí i diuen que començaran una vaga de fam.
Si us plau feu-ne difusió i si podeu aneu a la concentració. Línia 1 parada Arc de Triomf
Sigueu conscients del que mengeu.

1 any posant La directa

El setmanari dels moviments socials La Directa ja té un any i ho van celebrar ahir a la nit a la Sala Bahia, una antiga discoteca del barri de Sants molts anys abandonada que fa també quasi un any "L’Espai Alliberat per la Cultura " va ocupar.
Faig un incís sobre la sala Bahia. Sempre recordaré el 16 de juny del 2006, el dia que aquest grup de l'espai alliberat va ocupar la sala. Quin contrast de colors, formes, olors i il·lusions.Era un circ i una olla de grills. Hi havia vedets, pallassos, actors, malabaristes, okupes del Miles de Viviendas, assemblearis de la UAB, hippies, punkis, skins, indepes, anarcos, raperos, Jalea Real, La Troba Kung Fu, Pirats sound system, l'Irineu, el meu amor platònic... Un paradís per als sociòlegs!
Els simpatitzants d'aquest setmanari van poder gaudir de tres concerts: Nour, Revolta 21 i Rauxa. Aquests últims van ser espectaculars. En Jaume Ibars, el cantant i guitarrista d'aquest grup musical ens va deixar "esmaperduts"( paraula patentada pel nostre company comunista lletraferit)
Bé, doncs, al setmanari trobem personatges carismàtics com la Mònica Terribes i el Matthew Tree i no sé com ho han aconseguit (si per messenger o per skype) però fins i tot tenen una entrevista molt sucosa amb el GRANDE GRANDE Noam Chomsky!
No deixem de banda al nostre company de les terres empordaneses en Lluc Salelles,un dels redactors.
http://www.setmanaridirecta.info/
http://culturalliure.blogspot.com/
http://www.sindominio.net/miles/
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=51955651
http://www.rauxa.biz/

La Posse Comitatus

La segona esmena de la Constitució dels EUA diu que tots els individus tenen dret a tenir armes. I per què? Doncs mireu, perquè aquests senyors són protestants i pensen que l'individu ha de decidir per ell mateix, mentre que el sistema europeu ve d'una tradició catòlica amb un sistema estatocèntric on es potencia l'organització policial. Ossigui, que els americans tenen dret a usar armes mentre que els europeus prefereixen que les tingui l'estat. Jo no vull que ens ianquitzem i que poguem tenir una pipa per la cara jo sóc més hippi i optaria per la desaparició total de les armes, de qualsevol tipus de policia i militar. Però de totes maneres us explicaré les diferències entre les forces de seguretat americanes perquè entengueu la incompetència i la ironia que suposa vetllar per la seguretat del món però no per ells mateixos.
La Posse Comitatus era la força civil armada que estava al servei del sheriff. També formaven milícies estatals que eren voluntaris que feien funció d'exèrcit.Doncs aquesta tradició es va arrelar fins al punt que van fer una llei que encara avui en dia funciona.1876 POSSE COMITATUS ACT."Cap membre que estigui a l'exèrcit pot estar a la guàrdia nacional i cap membre que estigui a la guàrdia nacional pot estar a l'exèrcit" (law enforcement)
Ja sabeu que als Estats Units tenen més pes els estats que la federació. Doncs cada estat té una guàrdia nacional com aquí els Mossos d'Esquadra i aquests són els que formen l'exèrcit. Recordeu que la milícia estatal pot quedar sota les ordres i el mandat del govern federal i dels seus delegats militars o policials en 4 casos i un d'ells és la Invasió dels EUA. De fet la policia als EUA firma en lletra petita una clàusula que en cas de guerra ha de servir al govern federal i per nassos et fan anar a la guerra.
Una segona degeneració dels sistema va ser la privatització de la policia. Un tal Pinkerton al 1840 va muntar una empresa privada de seguretat de detectius i els seus primers clients van ser l'administració pública perquè no hi havia policia pública. És l'origen de la CIA. Recordem que avui en dia totes les agències de la CIA són privades. Els Pinkertons van fracassar i al 1890 va sorgir una nova llei PINKERTON ACT on es prohibien els pinkertons. El 1905 es crea l'FBI, la primera policia pública.
La concepció americana és de més mercat, més comercialització, possessió i ús d'armes i menys intervencionisme administratiu preventiu i meny policia pública
Doncs com veieu lo públic i lo privat es difumina.Segons el Manuel Ballbé, doctor de dret administratiu a l'estat Espanyol hi ha 210.000 policies per a 40 milions d'habitants i als EUA tenen 500.000 policies (recordar que molts estan a la Guerra d'Iraq o a Afganistan...) per a 280 milions de persones. Per tant, li faltarien 500.000 policies més als EUA x simple regla de tres i ho supleixen amb 1 milió d'agents de seguretat privada més que en el nostre model. Ossigu ja m'imagino als segurates de Prosegur (a EUA hi ha més de 300.000 policies locals privats)vigilant el campus de Virgínia ila guàrdia nacional(Mossos d'Esquadra)d'excursió a Iraq.

El polígraf a les empreses

Ser governat és ser detingut, inspeccionat, espiat, dirigit, legislat, reglamentat, col·locat, adoctrinat, predicat, controlat, estimat, apreciat, censurat, manat. És ser a cada operació, a cada transacció, a cada moviment, vigilat, gravat, censat, tarifat, timbrat, mirat de dalt a baix, cotitzat, acotat, patentat, llicenciat, autoritzat, amonestat, impedit, reformat, redireccionat, corregit. És sota el pretext d'utilitat pública i en nom de l'interès general, estar per contribuir, exercir, tributar i ser pressionat, monopolitzat, atropellat, mistificat, robat.
Aquest és un fragment de Pierre Joseph Proudhon però en la societat en la que vivim encara podríem afegir més adjectius. Atureu-vos a pensar sobre el control social:
Un dia qualsevol:
Surto al carrer i compro al supermercat amb la meva targeta de crèdit, ja queda enregistrat el que consumeixo, després vaig en cotxe i pago un peatge, ja saben per on em desplaço, cap a on em dirigeixo. Pot ser que vagi en transport públic doncs tampoc m'escapo de les càmeres de vigilància del metro que "vetllen per la meva seguretat". Al metro també em trobo amb una barrera que no em deixa passar si no pago. Per tant, un altre obstacle. El metro hauria de ser públic de debò i no aquest robatori. Ara tothom ben content perquè el Montilla ens dóna una mica d'opi obrint el metro els caps de setmana tota la nit. Però ningú se n'adona que la T10 val quasi 7 euracos?Segueixo amb el meu recorregut... Ah sí! Trec diners a un caixer, també hi ha càmeres, entro a una botiga i una altra vegada càmeres i alarmes que piten perquè ningú s'endugui un producte sense pagar-lo.Consumeix, produeix i mor! NO vull continuar amb el meu recorregut total, un dia de la meva rutina ja el coneixeu, perquè la majoria de gent que llegeix això´són els meus companys de Gran Hermano, una santa casa on a vegades hi passem fin a 12 hores seguides.

Me n'oblidava d'altres formes de control. Per qualsevol cosa em demanen el DNI, un número, un codi de barres sóc. A Itàlia encara és pitjor en aquest document consta el color d'ulls de la persona, l'alçada i fins i tot si té cicatrius, tatuatges o pearcings! A més a més, estan els satèl·lits, el google earth, els gps... Els presos que tenen la condicional porten una pulsera amb un gps per garantir que tornin. I és que fins i tot les dones que han estat víctimes de violència de gèneres també han de portar una pulsera similar per si els seus agressors se'ls hi apropen... Fins i tot dissenyen pelutxos per nens amb càmeres de vigilància integrades en els ulls dels ninots per controlar si la o el cangur cuida correctament a l'infant. No és que sigui esquizofrènica ni que tingui mania persecutòria, però faci el que faci hi ha algú que em vigila. O pot ser no? Ara escric aquí coses impulsives sense pensar i hi haurà algun freaky que em llegirà?

Així doncs tant si em llegiu com si no la vida és un show de Truman, un Gran Hermano del George Orwell, un Minority Report o fins i tot La vida de los otros. Si faig tota aquesta vomitada de ràbia és perquè m'he assabentat que una empresa de Màlaga comercialitza la prova del polígraf, que ja ràbia em feia a programes fastigosos d'Antena3. Un possible ús d'aquest instrument serà per saber si la teva parella t'és infidel. Així doncs desapareixerà la promiscuïtat? Per seleccionar companys de pis, per detectar si un es droga o no, li faran també aquest aprova als Mossos? Però els promotors del polígraf el volen introduir a les proves de selecció de personal. Sí molt fàcil: entrevista clàssica! A partir d'ara et connectaran dos tubs al pit i a l'abdomen per comptar la respiració mentre que unes plaques metàliques als dits controlin la suor. Per últim, un mesuraror de tensió arterial registrarà la pressió de la sang i el pols. Un cop tot estigui preparat ja començarà l'interrogatori sobre la teva experiència professional prèvia.

És a dir, no només ens hem de resignar a tenir contractes precaris mileuristes amb un torn partit, fer psicotècnics per accedir a la plaça i fitxar cada dia, no sigui que entris un minut tard, sinó que a més a més ens han de fiscalitzar, ens han de poligrafiar?!

¡Abajo el trabajo!

Aquest és el web de l'empresa:

www.omnis.es

Michael Moore té tema per una nova pel·lícula

Gran ironia la dels Estats Units, els que vetllen per la seguretat mundial alertant-nos del terrorisme islàmic i són incapaços d'evitar tragèdies com les d'avui a la universitat tècnica de Virgínia. Portem una setmana comentant les morts a Algèria i a Casablanca per part d'Al Qaida però aquesta nit el protagonista d'una catàtrofe eren els Estats Units. Un home ha entrat a primera hora del matí a un dels edificis dels dormitoris del campus de Virginia Tech i ha disparat als estudiants. N'ha mort un. Dues hores més tard hi ha hagut un segon tiroteig a un altre dels edificis de la universitat on al final en total hi ha hagut 33 morts i una vintena de ferits. Tot això és similar a la matança d'Austin, a Texes l'any 1966 on un home va matar a 15 persones també a una universitat. Ens fa recordar també, la tragèdia més actual de l'Institut Columbine, on van haver-hi 15 morts . En especial, la pel·lícula de Bowling for Columbine on Michael Moore arriba a la conclusió que el nivell de violència dels Estats Units ve no tant per la quantitat d'armes de foc que té sinó per la cultura de la por que els mitjans americans han anant transmetent. Es reobre el debat sobre la seguretat i sobre la legislació sobre la possessió d'armes.

Aquests fets de Virgínia li poden servir a Michael Moore per donar-li suport al candidat demòcrata de les properes eleccions del 2008 a través d'una continuació del documental Bowling for Columbine.

5 idees per salvar el món

Avui a banda del reportatge del Periodico sobre Casablanca i el terrorisme islàmic el que m'ha motivat després d'un dia de descans és el 30 minuts del TV3 que tractava sobre el canvi climàtic.
Jo mai he estat persona de ciències i pensava que seria molt pesat però la veritat és que m'ha captivat des del principi. Vivim amb un alarmisme que ens recorda cada dia que estem destruint el planeta i que els humans hem provocat el canvi climàtic. Malgrat això, els ciutadans a la nostra rutina no sabem què fer a banda d'estar consicenciats i intentar reciclar, estalviar aigua i llum i anar en bici. Sort en tenim de ments prodigioses com les d'uns científics de la NASA que han trobat 5 maneres per salvar el món. Tracten de combatre l'escalfament de la terra. Aquests cinc punts es centren per una banda en desviar els rajos de llum del sol de la terra i per l'altra, disminuir el diòxid de carboni.
Així que a partir d'ara recordem que per combatre el canvi climàtic els estats de tot el món amb una part del PIB per exemple haurien de finançar aquests cinc punts:

• Para-sol: Distribuir 16 bilions de vidres a l'espai per desviar els rajos de llum.
• Fer núvols: Crear una flota d'embarcacions al mar que llencin un vapor que transformi les gotes d'aigües en vidres que filtrin els rajos del sol.
• Pantalla de sofre: El sofre a l'atmosfera és perillós i perjudicial per l'ésser humà ja que és el causant de la pluja àcida. Però en canvi, es podrien llençar centenars de coets de sofre a l'estratosfera que refredarien el planeta i no faria mal a ningú.
• Fitoplàncton: La idea és fer crèixer plàncton artificial perquè les plantes marines absorveixin el CO2. És curiós que l'orina serveix per fer crèixer el plàncton.
• Arbres artificials: Uns arbres sintètics que refresquin el planeta, que facin la fotosíntesi i que recullin el CO2. Aquest CO2 l'emmagatzemarien posteriorment a sota del fons marí a unes roques impermeables, on el CO2 seria més dens que l'aire i es quedaria per sempre.

En fi, un reportatge molt interessant i constructiu. Ja n'hi ha prou de victimismes ja és hora de posar-se a treballar.

Manifest dels 2300 = Ciudadanos de Segunda.

El divertit reportatge de Telemadrid d'aquest dilluns titulat "Ciudadanos de Segunda", el recomano a tots aquells que encara no l'hagin vist. El podeu trobar a http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw. Sé que fa 6 dies que el van emetre però és que a hores d'ara encara els mitjans de comunicació van reaccionant. A partir d'un anàlisi superficial de com funcionen les escoles tan públiques o privades de primària i de secundària a Catalunya s'arriba a la simplista conclusió que aquells que parlen castellà són uns marginats socials.
Comença amb una premissa: " l'idioma marca fronteres" i es dedica a criticar el nacionalisme que es fa a través de la llengua catalana. El més fort de tot és que afirmen que el castellà està en perill d'extinció. No només això sinó que també diu que els immigrants els discriminen si no aprenen la complicada llengua. Una cosa és certa: TV3 fa política a través dels mapes del temps perquè transmet la cultura de països catalans. Però també TV1 o A3 són televisions imperialistes on apareix Portugal, tot el nord d'Africa i fins i tot Gibraltar espanyol i l'illa de Perejil. Una altra cosa que em treu de polleguera: la pija italiana que surt criticant la llengua catalana, que aprengui de la meva nonna, italiana casada amb un Balaguerí que parla perfectament tant el castellà com el català.
Primer de tot, a banda de tenir una ideologia o una altra, cal dir que aquest reportatge és poc creïble perquè no ha agafat una mostra representativa dels catalans. Només ha triat a simpatitzants del PP o de "Ciutadans. Partido de la Ciudadanía". A més a més, recordem que els representants catalans eren actors com el Joel Joan, o Rosa Regàs, molt de la ceba. Per tant, dues posicions clarament dicotomitzades on sembla que estiguem vivint a Irlanda del nord entre irlandesos catòlics i anglesos protestants.
Però no vull analitzar el reportatge de Telemadrid sinó dir que arrel d'això, els mitjans catalans s'han multiplicat per defensar-se.
Per exemple El Josep Maria Cuní ha demanat al Conseller de Cultura de la Comunitat de Madrid, Santiago Fisas explicacions. I també s'ha criticat l'intent de centralitzar l'estat esanyol amb aquests tipus de reportatges i d'exposicions com la que es farà a Barcelona del 24 de maig al 2 d'abril, "Made in Mad". També, s'ha comentat que al Prat de Llobregat han acomiadat a una dona per negar-se a parlar castellà i només fer-ho en català.

Però el millor de tot ha estat el reportatge al 33 d'aquesta nit: "Terra Lliure. Punt final", dirigit per David Bassa i produït per Batabat i Zeba Produccions.

Analitza la lluita armada catalana en el període de la transició. La diferència però amb el reportatge de Telemadrid és que aquest ha estat molt ben contrastat ja que han col·laborat des dels propis militants de Terra Lliure, Epoca o de l'MDT fins a politòlegs, historiadors i advocats o jutges com el jutge Baltasar Garzón. és molt interessant per extrapolar a la situació actual què va ser el manifest dels 2300. Expliquen que va ser un document firmat per intel·lectuals, entre ells Jiménez Losantos que criticava la política lingüística sobretot en educació del govern de la Generalitat i consideraven que el castellà estava discriminat. El mateix discurs que els de Ciudadanos de Segunda. La història no canvia i els personatges són els mateixos. La diferència és que Terra Lliure va segrestar Jiménez Losantos li van disparar a una cama i li van demanar que marxés de Catalunya.
El reportatge descriu els 16 anys de l'organització, quins eren els seus orígens, les diferents escissions i la final dissolució. Estic molt contenta d'haver-me quedat un dissabte fins les 12 de la nit culturalitzant-me sobre moviments polítics dels 80's a Catalunya, però més feliç em fa saber que avui és el primer dissabte que el metro obre de "sol a sol" i que per tant me'n vaig de festa.