Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.
És festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent, qui sap on, musica
d’un envelat d’estiu.
És festa perquè t’estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino.
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau de festa encesa,
amb el sol per tamborí
És festa perquè m’estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars
Jordi Sarsanedas
lunes, 7 de mayo de 2007
domingo, 6 de mayo de 2007
Chacho, la constitución española dice que todo ciudadano tiene derecho a bañarse en un jacuzzi
Un punt més a afegir al decàleg:
Cola't a l'hotel Arts de Barcelona després d'una nit de festa i summergeix-te en el seu fantàstic jacuzzi sense que ningú et digui res.
jueves, 3 de mayo de 2007
L'estat gasta en armes uns 48 milions d'euros al dia
A banda que sigui electoralista o no la concessió del castell de Montjuïc a Barcelona em sembla molt bé que es dugui a terme l'Institut Català Internacional per la Pau. No entenc lo de les banderes i tampoc per què s'han de mantenir les antenes militars durant tres anys.
Ara bé, el que trobo molt contradictori és veure com per una banda el tripartit anterior participava en la indústria de la guerra i d'altra banda potenciava aquest projecte de llei per l'ICIP.
Sí, molt fort! El Maragall li va demanar a una empresa europea que fabrica helicòpters de combat (EADS) que es traslladés a Viladecans per instal·lar la fàbrica. Sort que en aquell moment el ministre de Defensa era un senyor d'Albacete que es deia Bono i que va considerar que aquells avions estarien millor allà.
Tampoc crec que a l'estat espanyol s'estigui avançant gaire en l'educació per la pau quan el govern espanyol està discutint un projecte de llei sobre la carrera militar. Sí , sí volen crear un sistema de “centres universitaris de la defensa”, els quals impartiran “ensenyaments de titulacions universitàries”.
I és que sabieu que Espanya fabrica armes de sèrie B i que els seus clients són els països pobres? Espanya després dels EUA és el pais que més municions ven!
A sobre hi ha un secretisme molt fort amb un altre projecte de llei, el del Comerç Exterior de Material de Defensa i doble ús. Les ONG's van demanar molta transparència al govern a l'hora de saber quantsles quantitats, quin tipus d'armes, els països als quals les ven.. Doncs el govern ha respost que aquestes peticions trenquen la confidencialitat econòmica.
En fi, m'agradaria que es fessin universitats per al desenvolupament, per la cooperació i no universitats per cursar la carrera militar!
Ara bé, el que trobo molt contradictori és veure com per una banda el tripartit anterior participava en la indústria de la guerra i d'altra banda potenciava aquest projecte de llei per l'ICIP.
Sí, molt fort! El Maragall li va demanar a una empresa europea que fabrica helicòpters de combat (EADS) que es traslladés a Viladecans per instal·lar la fàbrica. Sort que en aquell moment el ministre de Defensa era un senyor d'Albacete que es deia Bono i que va considerar que aquells avions estarien millor allà.
Tampoc crec que a l'estat espanyol s'estigui avançant gaire en l'educació per la pau quan el govern espanyol està discutint un projecte de llei sobre la carrera militar. Sí , sí volen crear un sistema de “centres universitaris de la defensa”, els quals impartiran “ensenyaments de titulacions universitàries”.
I és que sabieu que Espanya fabrica armes de sèrie B i que els seus clients són els països pobres? Espanya després dels EUA és el pais que més municions ven!
A sobre hi ha un secretisme molt fort amb un altre projecte de llei, el del Comerç Exterior de Material de Defensa i doble ús. Les ONG's van demanar molta transparència al govern a l'hora de saber quantsles quantitats, quin tipus d'armes, els països als quals les ven.. Doncs el govern ha respost que aquestes peticions trenquen la confidencialitat econòmica.
En fi, m'agradaria que es fessin universitats per al desenvolupament, per la cooperació i no universitats per cursar la carrera militar!
miércoles, 2 de mayo de 2007
Xovinisme
Avui he sopat en família i hem vist el debat del monsieur Sarkozy i Madame Royel.
Òbviament tots dos es dirigien cap a una massa de centre per aconseguir aquell 18% de vot útil provinent de Bayrou. El discurs era molt light. A mi m'agraden més les eleccions italianes que realment hi ha una radicalització molt forta dels discursos i encara es creuen això de "tu ets un comunista" i tu ets "d'extrema dreta". La política italiana sí que és divertida! Però no pinta res. És una república bananera. Tampoc als mitjans de comunicació surt gaire informació sobre els països de l'est. Sabem que enguany han ingressat Romania i Bulgària però qui sap el nom de l'actual president de Romania? Pot ser és la prepotència de mirar sempre cap als països més "desenvolupats" però és que tampoc he vist mai un cara a cara dels països escandinaus. Si representa que són el model a seguir de la democràcia, que si el Spin Andersen, que si referèndums populars... per què no ens van passar un cara a cara fa dos anys quan hi van haver-hi eleccions a Dinamarca o més recentment les de Suècia? Que sapigueu que a Dinamarca no només tenen diaris xungos com el Jilland Posten.També tenen un partit d'extrema dreta, el Dans Folkeparti té 24 escons sobre els 179 que té el parlament danès.
En fi, tots els comunicadors legitimen el paper de França i d'Alemània en el procès de construcció de la Unió Europea.Per això tanta importància en plasmar-nos el que pensen.Europa= França i Alemània. Ves per on, on s'acaben les fronteres d'Europa és un dels temes que han tractat tots dos candidats de la presidència de la república referint-se a Turquia. La frase brillantment descobridora de la sopa d'all ha estat la del mensieur Sarkozy que creu que acceptar Turquia a Europa seria igual que acceptar l'Iraq, o el Turkmenistan. Tots són països d'Àsia. Suposo que volia captar algun que altre votant despistat del Le Pen que no faci cas a la crida a l'abstenció massiva.
O encara l'ha dit més grossa amb que s'hauran de legalitzar les dones immigrants que hagin patit maltractatament.
Bé, sort de la Segolène que ha criticat una mica a Sarkozy que sinó m'adormia després de més d'una hora escoltant sobre hard politics. La socialista l'ha titllat d'immoral quan ell ha dit que volia que els nens minusvàlids anessin a una escola normal.Li ha retret que precisament va ser el govern de dreta qui va suprimir les ajudes que rebien aquests alumnes.
En fi, només he après una cosa nova d'aquest debat. Que existeix una quarta generació d'energia nuclear. Investigaré en què consisteix.
I com un company nostre que menja natilles radioactives i beu aigua del Llobregat per fer-se ben gran us recomano un documental: "Dans La Peau De Jacques Chirac" de Michel Royer, Karl Zero. (França, 2005)
A bien tout!
Òbviament tots dos es dirigien cap a una massa de centre per aconseguir aquell 18% de vot útil provinent de Bayrou. El discurs era molt light. A mi m'agraden més les eleccions italianes que realment hi ha una radicalització molt forta dels discursos i encara es creuen això de "tu ets un comunista" i tu ets "d'extrema dreta". La política italiana sí que és divertida! Però no pinta res. És una república bananera. Tampoc als mitjans de comunicació surt gaire informació sobre els països de l'est. Sabem que enguany han ingressat Romania i Bulgària però qui sap el nom de l'actual president de Romania? Pot ser és la prepotència de mirar sempre cap als països més "desenvolupats" però és que tampoc he vist mai un cara a cara dels països escandinaus. Si representa que són el model a seguir de la democràcia, que si el Spin Andersen, que si referèndums populars... per què no ens van passar un cara a cara fa dos anys quan hi van haver-hi eleccions a Dinamarca o més recentment les de Suècia? Que sapigueu que a Dinamarca no només tenen diaris xungos com el Jilland Posten.També tenen un partit d'extrema dreta, el Dans Folkeparti té 24 escons sobre els 179 que té el parlament danès.
En fi, tots els comunicadors legitimen el paper de França i d'Alemània en el procès de construcció de la Unió Europea.Per això tanta importància en plasmar-nos el que pensen.Europa= França i Alemània. Ves per on, on s'acaben les fronteres d'Europa és un dels temes que han tractat tots dos candidats de la presidència de la república referint-se a Turquia. La frase brillantment descobridora de la sopa d'all ha estat la del mensieur Sarkozy que creu que acceptar Turquia a Europa seria igual que acceptar l'Iraq, o el Turkmenistan. Tots són països d'Àsia. Suposo que volia captar algun que altre votant despistat del Le Pen que no faci cas a la crida a l'abstenció massiva.
O encara l'ha dit més grossa amb que s'hauran de legalitzar les dones immigrants que hagin patit maltractatament.
Bé, sort de la Segolène que ha criticat una mica a Sarkozy que sinó m'adormia després de més d'una hora escoltant sobre hard politics. La socialista l'ha titllat d'immoral quan ell ha dit que volia que els nens minusvàlids anessin a una escola normal.Li ha retret que precisament va ser el govern de dreta qui va suprimir les ajudes que rebien aquests alumnes.
En fi, només he après una cosa nova d'aquest debat. Que existeix una quarta generació d'energia nuclear. Investigaré en què consisteix.
I com un company nostre que menja natilles radioactives i beu aigua del Llobregat per fer-se ben gran us recomano un documental: "Dans La Peau De Jacques Chirac" de Michel Royer, Karl Zero. (França, 2005)
A bien tout!
Fi de la vaga més llarga de Catalunya
Vaig anar amb una companya de classe a la concentració del MERCADONA del For Pienc una hora després de la convocatòria. No vam trobar absolutament ningú de la vaga. El primer de tot va ser pensar que s'havien traslladat al MERCADONA d'Avinguda Roma on prèviament s'havia dit. Vaig tornar a casa estranyada i a la nit, em vaig trobar al messenger el José Alberto Uribe, el líder de la secció sindical de la CNT de MERCADONA. Em va dir que al final l'empresa havia trucat el Leopoldo García Quinteiro, l'advocat laboralista dels treballadors de la vaga, per negociar i que no entressin en vaga de fam. Em va dir que aviat farien un comunicat. El resultat és el fi d'una vaga de 14 mesos protagonitzada per 20 treballadors extracomunitaris.
Sobre si s'havia de fer una vaga tan llarga o no es pot debatre. Sí! Ja ho sé! Pot ser un boicot selectiu massiu sobre els productes MERCADONA un dia concret hagués fet baixar les ventes un 10% a l'empresa i això els hi hagués perjudicat més que una vaga silenciosa i invisible per a la majoria dels catalans.
Però el que veig lloable és la tenacitat d'aquesta gent. Pot ser algú li dirà ingenuïtat. Però és que tampoc demanaven la lluna! No demanaven més quartos. Simplement, la readmissió d'uns companys que van acomiadar, que se'ls reconegués una secció sindical ( la llibertat sindical és un dret fonamental a la Constitució), millores en prevenció de riscos laborals, i que l'empresa deixés d'assetjar física com psíquicament. De fet, coses que hauríem de tenir superades al s. XXI !
Com haurien de ser les condicions de treball a Sant Sadurní d'Anoia perquè l'empresa hagués de fer contractes en origen. Aquests individus provinents de Mali, Bolívia, Perú, Gàmbia... van firmar un contracte per contingent a través de l'ambaixada des del país d'origen. Al contracte els hi ficava que tindrien la categoria de gerent A. Quin eufemisme per no dir peó! Un cop a dins de la feina havien de moure càrregues que estaven molt per sobre ja no del que es considera convenient per manuals de dret a la salut o integritat física sinó que sobrepassava els manuals interns de la pròpia empresa.
Tot i que tenien proves que alegaven que havien patit una lesió de drets fonamentals, tot i que tenien una acta d'una inspectora de treball que admitia que al centre logístic de Sant Sadurní li havien obstruit el pas durant una hora MERCADONA és l'empresa líder dins dels supermercats espanyols i recordem que el seu president, el senyor Roig, és el president també de l'Institut Empresa y Familia. No es pot confiar en la justícia.
Crec que qualsevol persona d'aquí engegaria a la merda a l'empresa i se n'aniriria a treballar al super del costat, però la situació d'aquests treballadors era diferent. Ells tenien el plus d'obtenir el permís de treball i d'accedir a línies de crèdit. A mi m'han donat una bona lliçó. La nostra societat es conforma amb tenir un sou mil·leurista i per por al mobbing, a no poder pagar la hipoteca, el cotxe i tots els bens capitalistes cedeix i calla. En canvi, aquesta gent que en principi no coneixien ni l'estatut dels treballadors ni el que eren les polítiques de riscos laborals no han tingut por i han estat capaços durant molt de temps de lluitar per allò que era just. Per sobre de tot han lluitat per la seva dignitat. Però està clar que hi ha de tot i també hi ha gent que se n'ha beneficiat econòmicament d'aquesta vaga, s'han deixat subornar. De 75 que van començar s'han quedat en 17 i al final han hagut d'abandonar. La vaga ha finalitzat amb una quantitat de diners per a cadascú i un acord.
La vaga s'ha acabat però recordeu que MERCADONA té més de 50 sentències judicials des de l'any 99 arreu de l'estat espanyol.
Sobre si s'havia de fer una vaga tan llarga o no es pot debatre. Sí! Ja ho sé! Pot ser un boicot selectiu massiu sobre els productes MERCADONA un dia concret hagués fet baixar les ventes un 10% a l'empresa i això els hi hagués perjudicat més que una vaga silenciosa i invisible per a la majoria dels catalans.
Però el que veig lloable és la tenacitat d'aquesta gent. Pot ser algú li dirà ingenuïtat. Però és que tampoc demanaven la lluna! No demanaven més quartos. Simplement, la readmissió d'uns companys que van acomiadar, que se'ls reconegués una secció sindical ( la llibertat sindical és un dret fonamental a la Constitució), millores en prevenció de riscos laborals, i que l'empresa deixés d'assetjar física com psíquicament. De fet, coses que hauríem de tenir superades al s. XXI !
Com haurien de ser les condicions de treball a Sant Sadurní d'Anoia perquè l'empresa hagués de fer contractes en origen. Aquests individus provinents de Mali, Bolívia, Perú, Gàmbia... van firmar un contracte per contingent a través de l'ambaixada des del país d'origen. Al contracte els hi ficava que tindrien la categoria de gerent A. Quin eufemisme per no dir peó! Un cop a dins de la feina havien de moure càrregues que estaven molt per sobre ja no del que es considera convenient per manuals de dret a la salut o integritat física sinó que sobrepassava els manuals interns de la pròpia empresa.
Tot i que tenien proves que alegaven que havien patit una lesió de drets fonamentals, tot i que tenien una acta d'una inspectora de treball que admitia que al centre logístic de Sant Sadurní li havien obstruit el pas durant una hora MERCADONA és l'empresa líder dins dels supermercats espanyols i recordem que el seu president, el senyor Roig, és el president també de l'Institut Empresa y Familia. No es pot confiar en la justícia.
Crec que qualsevol persona d'aquí engegaria a la merda a l'empresa i se n'aniriria a treballar al super del costat, però la situació d'aquests treballadors era diferent. Ells tenien el plus d'obtenir el permís de treball i d'accedir a línies de crèdit. A mi m'han donat una bona lliçó. La nostra societat es conforma amb tenir un sou mil·leurista i per por al mobbing, a no poder pagar la hipoteca, el cotxe i tots els bens capitalistes cedeix i calla. En canvi, aquesta gent que en principi no coneixien ni l'estatut dels treballadors ni el que eren les polítiques de riscos laborals no han tingut por i han estat capaços durant molt de temps de lluitar per allò que era just. Per sobre de tot han lluitat per la seva dignitat. Però està clar que hi ha de tot i també hi ha gent que se n'ha beneficiat econòmicament d'aquesta vaga, s'han deixat subornar. De 75 que van començar s'han quedat en 17 i al final han hagut d'abandonar. La vaga ha finalitzat amb una quantitat de diners per a cadascú i un acord.
La vaga s'ha acabat però recordeu que MERCADONA té més de 50 sentències judicials des de l'any 99 arreu de l'estat espanyol.
martes, 24 de abril de 2007
treballadors en vaga de fam
Des de fa més d'un any una vintena de treballadors de MERCADONA es mantenen en vaga indefinida al centre logístic de Sant Sadurní d'Anoia. eL 80% d'aquests treballadors són extracomunitaris i demanen millores en prevenció de riscos laborals i que l'empresa deixi l'assetjament tant moral com físic.Tenen una acta d'una inspectora de treball que diu que l'empresa li va obstruir la inspecció durant hora. De totes maneres, han perdut el judici sobre lesió de drets fonamentals. Els treballadors denuncien que quan van voler formar una secció sindical de la CNT els van acomiadar, que a més a més, mentre estaven en vaga total els van subplantar amb 189 nous treballadors que els hi pagaven 3000€ per substitució. Heu de saber que hi ha moltes treballadores que les han maltractat psicològicament pel fet d'estar embarassades fins al punt que algunes han perdut el fill. Aquesta pràctica és general a MERCADONA arreu de tot l'estat espanyol no només a Sant Sadurní d'Anoia.
Aquesta gent indignada per la sentència judicial faran una reïvindicació aquest dijous 26 d'abril al MERCADONA entre c/Ribes i Ausiàs March a la plaça del For Pienc des de les 12 del matí i diuen que començaran una vaga de fam.
Si us plau feu-ne difusió i si podeu aneu a la concentració. Línia 1 parada Arc de Triomf
Sigueu conscients del que mengeu.
sábado, 21 de abril de 2007
1 any posant La directa
El setmanari dels moviments socials La Directa ja té un any i ho van celebrar ahir a la nit a la Sala Bahia, una antiga discoteca del barri de Sants molts anys abandonada que fa també quasi un any "L’Espai Alliberat per la Cultura " va ocupar.
Faig un incís sobre la sala Bahia. Sempre recordaré el 16 de juny del 2006, el dia que aquest grup de l'espai alliberat va ocupar la sala. Quin contrast de colors, formes, olors i il·lusions.Era un circ i una olla de grills. Hi havia vedets, pallassos, actors, malabaristes, okupes del Miles de Viviendas, assemblearis de la UAB, hippies, punkis, skins, indepes, anarcos, raperos, Jalea Real, La Troba Kung Fu, Pirats sound system, l'Irineu, el meu amor platònic... Un paradís per als sociòlegs!
Els simpatitzants d'aquest setmanari van poder gaudir de tres concerts: Nour, Revolta 21 i Rauxa. Aquests últims van ser espectaculars. En Jaume Ibars, el cantant i guitarrista d'aquest grup musical ens va deixar "esmaperduts"( paraula patentada pel nostre company comunista lletraferit)
Bé, doncs, al setmanari trobem personatges carismàtics com la Mònica Terribes i el Matthew Tree i no sé com ho han aconseguit (si per messenger o per skype) però fins i tot tenen una entrevista molt sucosa amb el GRANDE GRANDE Noam Chomsky!
No deixem de banda al nostre company de les terres empordaneses en Lluc Salelles,un dels redactors.
http://www.setmanaridirecta.info/
http://culturalliure.blogspot.com/
http://www.sindominio.net/miles/
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=51955651
http://www.rauxa.biz/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
